ORSON WELLES

Biografia

Nascut el 6 de maig del 1915 a Kenosha (Wisconsin, Estats Units) en el si d'una
parella peculiar: sa mare era pianista i son pare un viatjant i autoanomenat inventor
que mai va inventar res. El nen va viatjar amb son pare per tots els Estats Units i
Europa. Mort son pare fou turoritzat per un metge, el Dr. Bernstein que fou qui li
va regalar un teatre de titelles que, segons pròpia confessió, fou l'inici de la seva
relació amb l'art de l'espectacle i la representació. El mateix Dr. Bernstein en veure
les seves dots i capacitats el va animar a matricular-se per a estudiar dibuix i pintura
a la Todd School on hi va romandre fins als 15 anys. Allà va fer els seus primer
muntatges teatrals i interpretacions entre els quals diverses obres de Shakespeare.
A més de dibuixar i pintar aviat va demostrar tenir condicions per a l'escriptura i
l'il·lusionisme. Als 16 anys se'n va anar a Irlanda on es feu famós com a actor
juvenil i on rebutjà fer-se càrrec d'un teatre de Dublín, retornant a Nova York.
Allà va publicar un opuscle titulat: Shakespeare for all paral·lelament a la seva
col·laboració en algunes revistes. Als 18 anys entrà a la companyia teatral de
Katherine Cornell i aconseguí força èxit als teatres de Broadway. Méds tard,
als 19 anys, va entrar a la ràdio on, a més de recolzar la presidència de Franklin
Delano Roosevelt, col·laborà en programes diversos i es casà ambVirginia
Nicholson. El president, agraït, va recolzar amb una subvenció el Mercury Theatre,
una companyia fundada per ell i per John Houseman el 1937. El 30 d'octubre del
1938 una molt lliure adaptació de La guerra dels mons, d'H.G.Wells, com si es
tractés d'un fet d'actualitat va commocionar els país, desencadenant un pànic
general fins a posar-hi punt final amb un desmentiment oficial sobre l'arribada dels
extraterrestres. Aquest fet feu famós a Welles que, sense deixar la ràdio, el 1939
signà un contracte amb la productora de cinema RKO per tal que rodés com a
mínim un film per any amb total llibertat i a canvi d'un sou excel·lent. Aviat va
demostrar excel·lents condicions com a director i productor a les que ja havia
demostrat d'actor i escriptor. El 1940 va començar el seu primer film, Citizen 
Kane, que malgrat algunes bones crítiques recollides fou un fracàs de taquilla -en
part afavorit per la forta campanya en contra dels diaris de William Randolph
Hearst, que havia servit a Welles d'inspiració per al seu personatge de Kane, i va
iniciar el problemes econòmics que acompanyarien el cineasta tota la vida.
A partir d'aleshores va haver de finançar-se ell mateix els seus films, sovint gràcies
als diners que guanyava fent d'actor en les produccions d'altri. Sovint, però, va
aconseguir el recolzament de petits productors americans i europeus. Malgrat tot
aquest primer films, rodat amb el gran operador Gregg Toland, va mostrar que el
cinema de Welles tenia un estil propi i novedós, aconseguint per exemple uns plans
força complexos amb gran profunditat de camp, angulacions novedoses, complicats
moviments de càmera i una influència marcadament expressionista. El seu film,
contràriament al que era habitual al Hollywood de l'època -treballar amb pocs
dies d'anticipació en la preparació del rodatge- el va preparar meticulosament
durant sis mesos abans de començar-ne el rodatge. El mutandor del film fou el
futur director Robert Wise, mentre que el músic el gran Bernard Herrmann, que
més tard tant havia de col·laborar amb Hitchcock. El casting del film va comptar
només amb els actors del Mercury i cada presa s'asajava diverses vegades, contra
el que era habitual a l'època. Totes aquestes virtuts varen tornar a resultar evidents
en el següent rodatge, fet el 1941, The Magnificent Ambersons. Entremig, Welles
 va treballar en un altre film on actuaven tot l'elenc del Mercury però que
majoritàriament fou dirigit per norman Foster: Journey Into Fear. El 1943, any
de la seva interpretació estelar en el film Jane Eyre, amb l'actriu Joan Fontaine,
 es va casar amb l'actriu Rita Hayworth, matrimoni al qual s'hi havia oposat Harry
Cohn, el cap de la Columbia i que va durar fins el 1947. El 1945 va rodar The 
stranger, amb Edward G. Robinson, Loretta Young i ell mateix per al productor
Sam Spiegel i que suposà el major èxit comercial de la seva carrera. El 1946 la
seva famosa esposa va protagonitzar el seu següent film: Lady From Shanghai.
El 1947 va filmar el seu famós Macbeth, per a la RepublicStudios. A partir
d'aleshores es va traslladar a Europa on va residir quasi sempre, iniciant l'esmentat
costum de llogar-se com a actor de grans produccions per a finançar els seus nous
films. Al Marroc va filmar Othello el 1951, a Espanya va rodar Mr. Arkadin: 
Confidential report el 1955, el mateix any que es casaria amb la comtessa italiana
Paola Mori. El 1957 va tornar als Estats Units per rodar la seva obra mestra Touch
of Evil per a la Universal, fent diversos intents de rodar un Don Quixote a Mèxic
que varen deixar molt material rodat però sense arribar mai a muntar-se.El 1961
va rodar The Trial a la Iugoslàvia de Tito i, de nou a Espanya, va rodar el 1966 la
seva magnífica Chimes At Midnight, país en el que també rodaria el film següent:
The Immortal Story el 1968. El 1970 va rebre un òscar honorífic especial i el 1973
féu son darrer film, una brillant reflexió sobre l'art: F For Fake. Va morir a Los
Angeles el 10 d'octubre del 1985.