Dersú Uzalà

dissabte, 16 de març del 2013

ORSON WELLES

Biografia

Nascut el 6 de maig del 1915 a Kenosha (Wisconsin, Estats Units) en el si d'una
parella peculiar: sa mare era pianista i son pare un viatjant i autoanomenat inventor
que mai va inventar res. El nen va viatjar amb son pare per tots els Estats Units i
Europa. Mort son pare fou turoritzat per un metge, el Dr. Bernstein que fou qui li
va regalar un teatre de titelles que, segons pròpia confessió, fou l'inici de la seva
relació amb l'art de l'espectacle i la representació. El mateix Dr. Bernstein en veure
les seves dots i capacitats el va animar a matricular-se per a estudiar dibuix i pintura
a la Todd School on hi va romandre fins als 15 anys. Allà va fer els seus primer
muntatges teatrals i interpretacions entre els quals diverses obres de Shakespeare.
A més de dibuixar i pintar aviat va demostrar tenir condicions per a l'escriptura i
l'il·lusionisme. Als 16 anys se'n va anar a Irlanda on es feu famós com a actor
juvenil i on rebutjà fer-se càrrec d'un teatre de Dublín, retornant a Nova York.
Allà va publicar un opuscle titulat: Shakespeare for all paral·lelament a la seva
col·laboració en algunes revistes. Als 18 anys entrà a la companyia teatral de
Katherine Cornell i aconseguí força èxit als teatres de Broadway. Méds tard,
als 19 anys, va entrar a la ràdio on, a més de recolzar la presidència de Franklin
Delano Roosevelt, col·laborà en programes diversos i es casà ambVirginia
Nicholson. El president, agraït, va recolzar amb una subvenció el Mercury Theatre,
una companyia fundada per ell i per John Houseman el 1937. El 30 d'octubre del
1938 una molt lliure adaptació de La guerra dels mons, d'H.G.Wells, com si es
tractés d'un fet d'actualitat va commocionar els país, desencadenant un pànic
general fins a posar-hi punt final amb un desmentiment oficial sobre l'arribada dels
extraterrestres. Aquest fet feu famós a Welles que, sense deixar la ràdio, el 1939
signà un contracte amb la productora de cinema RKO per tal que rodés com a
mínim un film per any amb total llibertat i a canvi d'un sou excel·lent. Aviat va
demostrar excel·lents condicions com a director i productor a les que ja havia
demostrat d'actor i escriptor. El 1940 va començar el seu primer film, Citizen
Kane, que malgrat algunes bones crítiques recollides fou un fracàs de taquilla -en
part afavorit per la forta campanya en contra dels diaris de William Randolph
Hearst, que havia servit a Welles d'inspiració per al seu personatge de Kane, i va
iniciar el problemes econòmics que acompanyarien el cineasta tota la vida.
A partir d'aleshores va haver de finançar-se ell mateix els seus films, sovint gràcies
als diners que guanyava fent d'actor en les produccions d'altri. Sovint, però, va
aconseguir el recolzament de petits productors americans i europeus. Malgrat tot
aquest primer films, rodat amb el gran operador Gregg Toland, va mostrar que el
cinema de Welles tenia un estil propi i novedós, aconseguint per exemple uns plans
força complexos amb gran profunditat de camp, angulacions novedoses, complicats
moviments de càmera i una influència marcadament expressionista. El seu film,
contràriament al que era habitual al Hollywood de l'època -treballar amb pocs
dies d'anticipació en la preparació del rodatge- el va preparar meticulosament
durant sis mesos abans de començar-ne el rodatge. El mutandor del film fou el
futur director Robert Wise, mentre que el músic el gran Bernard Herrmann, que
més tard tant havia de col·laborar amb Hitchcock. El casting del film va comptar
només amb els actors del Mercury i cada presa s'asajava diverses vegades, contra
el que era habitual a l'època. Totes aquestes virtuts varen tornar a resultar evidents
en el següent rodatge, fet el 1941, The Magnificent Ambersons. Entremig, Welles
va treballar en un altre film on actuaven tot l'elenc del Mercury però que
majoritàriament fou dirigit per norman Foster: Journey Into Fear. El 1943, any
de la seva interpretació estelar en el film Jane Eyre, amb l'actriu Joan Fontaine,
es va casar amb l'actriu Rita Hayworth, matrimoni al qual s'hi havia oposat Harry
Cohn, el cap de la Columbia i que va durar fins el 1947. El 1945 va rodar The
stranger, amb Edward G. Robinson, Loretta Young i ell mateix per al productor
Sam Spiegel i que suposà el major èxit comercial de la seva carrera. El 1946 la
seva famosa esposa va protagonitzar el seu següent film: Lady From Shanghai.
El 1947 va filmar el seu famós Macbeth, per a la RepublicStudios. A partir
d'aleshores es va traslladar a Europa on va residir quasi sempre, iniciant l'esmentat
costum de llogar-se com a actor de grans produccions per a finançar els seus nous
films. Al Marroc va filmar Othello el 1951, a Espanya va rodar Mr. Arkadin:
Confidential report el 1955, el mateix any que es casaria amb la comtessa italiana
Paola Mori. El 1957 va tornar als Estats Units per rodar la seva obra mestra Touch
of Evil per a la Universal, fent diversos intents de rodar un Don Quixote a Mèxic
que varen deixar molt material rodat però sense arribar mai a muntar-se.El 1961
va rodar The Trial a la Iugoslàvia de Tito i, de nou a Espanya, va rodar el 1966 la
seva magnífica Chimes At Midnight, país en el que també rodaria el film següent:
The Immortal Story el 1968. El 1970 va rebre un òscar honorífic especial i el 1973
féu son darrer film, una brillant reflexió sobre l'art: F For Fake. Va morir a Los
Angeles el 10 d'octubre del 1985.

dilluns, 18 de juny del 2012

dissabte, 16 de juny del 2012

INGMAR BERGMAN

Va néixer el 1918 a Uppsala (Suècia). Fou fill d'un pastor protestant en una llar
benestant, que li va inculcar els principis luterans que tan havien d'influir en el seu
cinema. Segon de tres germans, va passar bona part de la seva infantesa amb la seva
àvia a Uppsala -quan la seva família vivia ja a Estocolm- que fou la que el va introduir
al gust pel cinema. De jove va marxar de la llar famíliar per a estudiar batxillerat a
Estocolm i el 1934 va passar una llarga temporada a Berlín on fou fascinat pel nazisme
igual que son germà, un dels fundadors del partit nazi de Suècia. El 1936 va abandonar
la llar paterna per a anar a viure sol a Estocolm. Es va matricular a la universitat per a
estudiar Història i Literatura però els seus estudis es veuran entorpits per la seva
vocació teatral ja que dirigirà una companyia d'un casal de joves posant en escena
Strindberg -el seu autor preferit- Shakespeare i autors suecs contemporanis. També
feu d'actor però aviat ho va deixar per concentrar-se en la direcció. El 1939 va
aconseguir una feina d'apuntador al Teatre de la Reial Òpera d'Estocolm que més
tard li permetria ascendir fins a ajudant de direcció. Aleshores es va dedicar a
escriure teatre i una òpera, encara que més tard també escriuria contes i novel·les:
en conjunt una obra ingent que encara avui roman inèdita en molt bona part. També
en aquesta època coneix i treballa amb el director de cinema i escenògraf Ragnar
Hyltén-Cavallius. Aleshores esclatà la guerra i fou mobilitzat però aviat tornà a casa
a causa d'una úlcera. Anà a casa de la seva àvia i va tornar a escriure. El 1942 va
portar-ne una a escena i això el va donar a conèixer a Carl Anders Dymling,
aleshores director de la productoira Svensk Fimindustri que li proposa escriure i
repassar guions: l'Ingmar acceptà immediatament. Aleshores conegué al director
Gustav Molander a qui feu llegir un guió seu i que l'ajudà a convèncer a la productora
per a produir el film que acabaria sent dirigit per Alf Sjöberg: Hets (Tortura, 1944).
En acabar la guerra i descobrir-se l'horror de l'Holocaust es va distanciar dels nazis
i de la política agafant una actitud clarament crítica. Treballant per a la Svenskfilm,
li varen proposar, el 1942, la direcció del Teatre Municipal de Helsinborg que va
acceptar. Aleshores feia poc que s'havia casat amb la ballerina Else Fischer que a
l'any següent li donaria la seva primera filla. Finalment la Svensk li va produir la
primera pel·lícula que va dirigir: Kris (1945) rebent l'ajuda del veterà director Victor
Sjöström i del muntador Oscar Rosander. Aviat conegué una amiga de la seva dona
amb la qual es va embolicar divorciant-se de la primera. La nova parella anà a
Göteborg on Bergman havia aconseguit feina d'escenògraf. Mentres tant Kris fou
un fracàs que li impedí que la Svensk li produís cap més film. Els següents els faria
amb el productor Lorens Marmstedt i reflectirien una clara influència del cinema
francès del moment: Renoir, Carné, etc. El 1950 s'havia embolicat amb una nova
amant i aconseguia el segon divorci a la vegada que dirigia Sommarlek, el primer
film que ja el mostra amb un estil propi i definit. El 1953 va realitzar Sommaren
med Monika protagonitzada per l'actriu Harriet Andersson que es convertiria en
la seva amant i protagonista de vuit pel·lícules més. Paral·lelament fou contractat
pel Teatre Municipal de Malmö on va ser director artístic durant vuit anys. El 1958
va aconseguir fama internacional gràcies a tres films que havia presentat al festival de
Cannes en aquells anys: Sommarnattens leende (Sonrisas de una noche de verano,
1955), Det sjunde inseglet (El séptimo sello, 1956) i Smulltronstället (Fresas
salvajes, 1957) i l'any següent era nomenat director del Reial Teatre Dramàtic
d'Estocolm. El 1959 es va casar amb una pianista i va començar a treballar per
a la nova televisió sueca. El 1971 va rebre el premi Irving Thalberg de l'Acadèmia
de Hollywood per al conjunt de la seva carrera cinematogràfica i el mateix any va
rebre el Lleó d'Or del festival de Venècia per al mateix concepte. El 1976 investigat
per evasió d'impostos va tancar els seus estudis i va marxar a Alemanya on residí
durant vuit anys, al cap dels quals va tornar al seu país. El seu film Fanny och
Alexander (Fanny i Alexander, 1982) va rebre tres Óscar de Hollywood. Bergman
va morir a Farö (Suècia) el 2007. Ha deixat també alguns assajos més o menys
autobiogràfics com Imatges o Llanterna màgica. El 1997 va obtenir la Palma d'Or
del festival de Cannes per Lamar och gör sig till.
La seva obra cinematogràfica es va centrar en una sèrie de constants temàtiques que
el varen distingir dels seus col·legues d'arreu: l'existència de Déu, la mort, la joventut,
el paper de la dona, la fe, la traïció, la malaltia psicològica, etc. En bona part va
treballar sempre amb els mateixos actors i actrius considerats fetitxes del seu cinema:
Max von Sydow, Bibi Andersson, Ingrid Thulin, Gunnar Björnstrand, Gunnel
Lindblom, Harriet Andersson, Liv Ullman i Erland Josephson sobre tot.

diumenge, 13 de maig del 2012

AKIRA KUROSAWA

Biografia

Va néixer a Tòquio (Japó) el 1910 i va morir també a Tòquio el 1998. Després dels
seus estudis secundaris va començar a interessar-se per la pintura però sense arribar
a estudiar-la. Era de família cinèfila: son pare era un gran aficionat al cinema
occidental i hi duia tota la família, i son germà gran, en Heigo, era un lector de films
muts per a analfabets que, quan l'Akira tenia 23 anys, es va suïcidar. L'Akira, doncs,
aviat va descobrir la seva inclinació pel cinema i abandonà la seva feina fins aleshores
-la il·lustració de llibres- i entrà a treballar als estudis de la productora Photo Chemical
Laboratory (PCL) que més tard formaria part de la poderosa Toho. Fou ajudant de
direcció treballant sovint per al director Kajiro Yamamoto entre el 1936 i el 1943.
El 1940 es va iniciar com a guionista treballant per a unl film de l'esmentat Yamamoto:
Uma. Aconseguí vendre altres guions però no se'n feu cap pel·lícula. Per fi, el 1943
debutà com a director amb Sugata Sanshiro, la història d'un judoka que tingué un
gran èxit al Japó. XDurant la Segona Guerra Mundial es va veure obligat a fer films
de propaganda antiamericana. Però acabada la guerra començà a distingir-se pels
seus films que criticaven la soceitat japonesa. No parà de dirigir però no es feu
internacionalment famós fins el 1951 quan el seu film Rashomon (1950) va guanyar
el Lleó d'Or de la Mostra de Venècia i l'Òscar de Hollywood a la millor pel·lícula
estrangera. A partir d'aleshores la seva fama i el seu prestigi anirien sempre en augment.
Tres anys més tard va guanyar el Lleó de Plata a la mateixa Mostra amb Sichinin
no samurai (1954). Malgrat els èxits en Kurosawa tingué dificultats de finançament
al Japó i això desencadenà un intent de suïcidi el 1971. En el futur els seus films ja no
foren produccions japoneses sinó internacionals, com la russa Dersu Uzala, que el
1975 li va valdre el segon Òscar de Hollywood al millor film de parla no anglesa i
que he volgut per a batejar aquest blog de cinema. El 1980 va guanyar la Palma d'Or
del Festival de Cannes amb Kagemusha, aquesta vegada patrocinat pels productors
americans George Lucas i Francis Ford Coppola. El 1990 fou guardonat amb un
Óscar honorari de Hollywood pel conjunt de la seva carrera i el 1994 va rebre el
prestigiós premi Kyoto del seu país.

Kurosawa ha estat potser el director que més ha cuidat el que mostra en pantalla de
manera que no sols s'hi vegi allò que és important sinó que la composició sigui perfecta
i els colors estiguin adequadament combinats. Tot ha de respondre a la història que
es narra i així les bromes que envolten el bosc de Birnam de Kumonosu jo (1957),
l'adaptació que féu Kurosawa de Macbeth, no hi són només per a donar interès a la
història i fer més bella la imatge sinó, sobre tot, per reflectir l'estat d'ànim angoixat i
desnortat del protagonista. En el seus films la càmera sempre és a punt per a subratllar
la incapacitat dels protagonistes per estar en pau amb si mateixos i amb els altres.
Només cal veure qualsevol dels seus films: Rashomon (1950), Sichinin no samurai
(1954), Akahige (1965), Dersu Uzala (1975) o Kagemusha (1980). En això fou
un gran mestre i en conjunt un gran artista. També cal recordar els seus actors fetitxes,
sobre tot el Toshiro Mifune, immens, però també en Tatsuya Nakadai o en Takashi
Shimura. Fou influït pel teatre japonès i alguns mestres del cinema nordamericà com
Frank Capra, Howard Hawks o William Wyler, però a qui més admirava fou a John
Ford. També cal dir que Kurosawa fou muntador de quasi tots els seus films tenint
així un control absolut sobre el que els espectadors veurien i el ritme de les imatges.
Sobre Toshiro Mifune va dir: "En Mifune tenia una mena de talent que no habia
trobat abans en el cinema japonès. Consistia, sobre tot, en la velocitat en que
s'expressava, era sorprenent. A l''actor mitjà japonès li hagueren calgut sis segons
per tal d'aconseguir mostrar una impressió, un sentiment; a en Mifune només n'hi
calien dos. Tanta era la rapidesa dels seus moviments que en una sola acció
expressava el que als altres hagueren fet en tres accions. Ho projectava tot endavant
de manera directa i amb una gran determinació. Tenia el més agut sentit del timing
que hagi vist en un actor japonès. I a més a més de la seva rapidesa tenia una aguda
sensibilitat."

Filmografia

Sugata Sanshiro, 1943
Durada: 80 minuts
Producció: Toho Films
Argument: Tsuneo Tomita
Guió: Akira Kurosawa
Fotografia: Akira Mimura
Director artístic: Masao Totsuka
Muntatge: Toshio Goto i Akira Kurosawa
Música: Seiichi Suzuki
Repartiment: Denjiro Okochi, Susumu Fujita, Rynosuke Tsukigata,
Takashi Shimura, Yukiko Todoroki, Yoshio Kosugi,
Ranko Hanai, Kokuten Kodö, Akitabe Kono, Soji
Kiyikawa

Fou el primer film i abordà la vida d'un lluitador de judo que
va tenir un gran èxit al seu país. No l'he vista.

Ichiban Utsukushiku, 1944
Durada: 85 minuts
Producció: Toho Films
Argument: Akira Kurosawa
Guió: Akira Kurosawa
Fotografia: Joji Obara
Director artístic: Teruaki Abe
Muntatge: Toshio Goto
Música: Siichi Suzuki
Repartiment: Yoko Yaguchi, Sayuri Tanima, Takako Irie, Akitate
Kono, Unpei Yokoyama, Takashi Shimura

El seu segon film el va dedicar a les dones: unes treballadores d'una
fàbrica d'instruments òptics durant la Segona Guerra Mundial. No
l'he vista.

Zoku Sugata Sanshiro, 1945
Durada: 83 minuts
Producció: Toho Films
Argument: Akira Kurosawa
Guió: Akira Kurosawa
Fotografia: Takeo Ito
Director artístic: Kazuo Kubo
Muntatge: Toshio Goto
Música: Soiichi Suzuki
Repartiment: Susumu Fujita, Denijiro Okochi, Yuyiko Todoroki,
Rynosuke Tsukigata, Eijiro Tono, Tadashi Suganuma

Seqüela del seu primer film, però ara amb guió propi. No l'he vista.

Tora no o fumu otokotachi, 1945
Durada: 59 minuts
Producció: Motohiko Ito i Toho Films
Argument: Akira Kurosawa
Guió: Akira Kurosawa
Fotografia: Takeo Ito
Director artístic: Kazuo Kubo
Muntatge: Toshio Goto
Música: Tadashi Hattori
Repartiment: Denjiro Okochi, Susumu Fujita, Kenichi Enomoto,
Masayuki Mori, Takashi Shimura, Hanshiro Iwai

No l'he vista.

Asu o tsukuru hitobito, 1946
Durada: 83 minuts
Producció: Toho Films
Argument: Yusuku Yamagata i Kajiro Yamamoto
Guió: Yusuku Tamagata i Kajiro Yamamoto
Fotografia: Mitsuo Miura, Taiichi Kankura i Takeo Ito
Director artístic: Kazuo Kubo
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Noburu Ito
Repartiment: Kenji Susukida, Chieko Nakakita, Mitsue Tachibana,
Masayuki Mori, Chieko Takehisa, Takashi Shimura,
Yuriko Hamada

No l'he vista.

Waga seishun ni kuinashi, 1946
Durada: 101 minuts
Producció: Toho Films
Argument: Eijiro Hisalta
Guió: Eijiro Hisalta
Fotografia: Asakazu Nakai
Director artístic: Keiji Kitagawa
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Tadashi Hattori
Repartiment: Susuma Fujita, Denjiro Okochi, Satsuko Hara, Akitare
Kono, Takashi Shimura, Masao Shimizu, Eiko Miyoshi,
Kokuten Kodö, Haruko Sugimura

No l'he vista.

Subarashiki nichiyobi, 1947
Durada: 108 minuts
Producció: Toho Films
Argument: Keinosuke Uekusa
Guió: Keinosuke Uekusa
Fotografia: Asakazu Nakai
Director artístic: Kazuo Kubo
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Tadashi Hattori
Repartiment: Isao Numazaki, Chieko Nukakita, Ichiro Sugai, Midori
Ariyama, Zeko Nakamura, Masao Shimizu, Atsushi
Watanabe

No l'he vista.

Yoidore tenshi, 1948
Durada: 98 minuts
Producció: Sojiro Motoki i Toho Films
Argument: Keinosuke Uekusa i Akira Kurosawa
Guió: Keinosuke Uekusa i Akira Kurosawa
Fotografia: Takeo Ito
Director artístic: So Matsuyama
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Fumio Hayasaka
Repartiment: Takashi Shimura, Toshiro Mifune, , Reisaburo Yamamoto,
Michiko Kogure, Noriko Sengoku, Choko Lida, Eitaro
Shindo, Yoshiko Kuga, Chieko Nakakita, Shizuko Kasagi

Primera col·laboració amb l'actor Toshiro Mifune. No l'he vista.

Shizukanaru Ketto, 1949
Durada: 95 minuts
Producció: Daiei Films
Argument: Kazuo Kikuta
Guió: Akira Kurosawa i Senkichi Taniguchi
Fotografia: Soichi Aisaka
Director artístic: Koichi Imai
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Akira Ifukube
Repartiment: Toshiro Mifune, Takashi Shimura, Miki Sanjö, Noriko
Sengoku, Kenjiro Uemura

No l'he vista.

Norainu, 1949
Durada: 122 minuts
Producció: Sojiro Motoki, Kyokai Gejiutsu Eiga/Shintoho/Toho Films
Argument: Akira Kurosawa i NoRyzuko Kikushima
Guió: ASkira Kurosawa i Ryjuko Kikushima
Fotografia: Asakazu Nakai
Director artístic: Takashi Matsuyama
Muntatge: Yoshi Sugihara
Música: Fumio Hayasaka
Repartiment: Toshiro Mifune, Takashi Shimura, Keiko Awaji, Isao
Kimura, Eiko Miyoshi, Teruko Kishi, Reizaburo
Yamamoto, Eijiro Tonö

No l'he vista.

Shubun, 1950
Durada: 122 minuts
Producció: Shchiku Films
Argument: Akira Kurosawa i Ryzuko Kikushima
Guió: Akira Kurosawa i Ryzuko Kikushima
Fotografia: Toshio Ikukata
Director artístic: Tatsuo Hamada
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Fumio Hayasaka
Repartiment: Toshiro Mifune, Yoshiko Yamaguchi, Takashi Shimura,
Yoko Katsuragi, Sakae Ozawa, Noriko Sengoku

No l'he vista.

Rashomon (Rashomon), 1950
Durada: 88 minuts
Producció: Jingo Minoru, Masaichi Nagata i Daiei Films
Argument: Rynosuke Akutagawa
Guió: Shinobu Hashimoto i Akira Kurosawa
Fotografia: Kazuo Miyagawa
Director artístic: So Matsuyama
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Fumio Hayasaka
Repartiment: Toshiro Mifune, Machiko Kyo, Masayuki Mori, Takashi
Shimura, Kichijiro Ueda, Minoru Chiaki, Daisuke Katö,
Fumiko Honma

El film més antic que he vist d'en Kurosawa, una fascinant història vista
des dels diferents punts de vista dels seus protagonistes. Una fotografia
i composició impecables i unes interpretacions memorables dels dos
actors fetitxes i de la Machiko Kyo.
La meva valoració: ****

Hakuchi, 1951
Durada: 166 minuts
Producció: Takashi Koide, Shochiku Films
Argument: Fiodor Dostoievski
Guió: Akira Kurosawa
Fotografia: Toshio Ikugata
Director artístic: So Matsuyama
Muntatge: Yoshi Sugihard
Música: Fumio Hayasaka
Repartiment: Toshiro Mifune, Masayuki Mory, Setsuo Hara, Takashi
Shimura, Yoshiko Kuga, Chieko Higashiyama, Minoru
Chiaki, Eijiro Yanagi, Bokuzen Hidari

Excel·lent adaptació de la novel·la L'idiota de Dostoievski. Pel que
es veu n'hi ha una altra versió més llarga encara que no he vist. Aquesta
compta amb la fotografia i les actuacions com a punts forts. El guió
està força ben resolt donada la llargària de la novel·la. Fa molts anys
(quasi trenta) que la vaig veure i em caldria repetir per jutjar-la millor.
La meva valoració: ***

Ikiru (Vivir), 1952
Durada: 143 minuts
Producció: Sojiro Motoki i Toho Films
Argument: Akira Kurosawa, Shinobu Hashimoto i Hideo Ogumi
Guió: Akira Kurosawa, Shinobu Hashimoto i Hideo Ogumi
Fotografia: Asakazu Nakai
Director artístic: Takashi Matsuyama
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Fumio Hayasaka
Repartiment: Takashi Shimura, Nobuo Kaneko, Kumeko Urabe,
Miki Odagiri, Kamatari Fujiwara, Haruo Tanaka,
Bokuzen Hidari, Minoru Chiaki, Nobuo Nakamura,
Kusuo Abe

Gran pel·lícula que gira al voltant del retrat humà d'un funcionari
una mica repatani. L'estil de'n Kurosawa comença ja a prendre
les seves dimensions més profundes i extreu d'en Shimura tota
l'ànima i poder de commoure.
La meva valoració: ****

Sichinin no samurai (Los siete valientes), 1954
Durada: 207 minuts
Producció: Sojiro Motoki i Toho Films
Argument: Shinobu Hashimoto, Hideo Oguni i Akira Kurosawa
Guió: Shinobu Hashimoto, Hideo Oguni i Akira Kurosawa
Fotografia: Asaichi Nakai
Director artístic: Takashi Matsuyama
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Fumio Hayasaka
Repartiment: Takashi Shimura, Toshiro mifune, Seiji Miyaguchi,
Minoru Chiaki, Daisuke Kato, Isao Kimura, Yoshio
Inaba, Bokuzen Hidari, Kamatari Fujiwara, Yoshio
Tsuchiya, Yukiko Shimazaki

Per a mi la primera gran obre mestra d'en Kurosawa. Es tracta d'un
film monumental -tres hores i mitja de durada- en el qual hi ha tots
els temes humans, l'amor, l'admiració, l'audàcia, la reflexió, la
prudència, la valentia, la covardia, la por, la violència, la pobresa, la
modèstia, la fatxenderia, la gasiveria, la generositat, etc., etc. Tot
narrat amb un pols sostingut en tensió fins al darrer minut i amb una
posada en escena absolutament magistral. La composició és
absolutament impressionant i les interpretacions estan a un nivell
altíssim. Sens dubte uns dels millors fims de la història del cinema.
La meva valoració: *****

Ikimono no kiroku, 1955
Durada: 104
Producció: Sojiro Motoki, Toho Films
Argument: Akira Kurosawa, Shinobu Hashimoto i Hideo Oguni
Guió: Akira Kurosawa, Shinobu Hashimoto i Hideo Oguni
Fotografia: Asakazu Nakai
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Fumio Hayasaka i Masaru Sato
Repartiment: Toshiro Mifune, Eiko Miyoshi, Masao Shimizu,
Noriko Sengozu, Minoru Chiaki, Kioko Aoyama,
Akemi Negishi, Yoichi Tachiyama, Takashi Shimura

No l'he vista.

Komonosu jo, 1957
Durada: 110 minuts
Producció: Sojiro Motoki i Toho Films
Argument: William Shakespeare
Guió: Akira Kurosawa, Hideo Oguni i Shinobu Hashimoto
Fotografia: Asakazu Nakai
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Masaru Sato
Repartiment: Toshiro Mifune, Isuzu Yamada, Takamaru Sasaki,
Takashi Shimura, Minoru Chiaki, Akira Kubo, Isao
Kimura, Chieko Naniwa

Magnífica adaptació de Macbeth de Shakespeare. Sobèrbia posada
en escena, grans actors i fotografia impecable. Encara que no estrenada
comercialment al nostre país, fou traduïda posteriorment com Trono
de sangre.
La meva valoració: ****

Donzoko, 1957
Durada: 125 minutsDurada:
Producció:
Argument:
Guió:
Fotografia:
Director artístic:
Muntatge:
Música:
Repartiment:
Producció: Sojiro Motoki, Akira Kurosawa i Toho Films
Argument: Maksim Gorki
Guió: Akira Kurosawa i Hideo Oguni
Fotografia: Kazuo Yamakazi
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Masaru Sato
Repartiment: Ganjiro Nakamura, Isozu Yamada, Kyoko Kagawa,
Kichiro Veda, Toshiro Mifune, Eijiro Tonö, Eiko
Miyoshi, Akemi Negishi, Nijiko Kiyokawa, Koji
Mitsui, Kamatari Fujiwara, Minoru Chiaki

Adaptació de la novel·la Els baixos fons d'en Maksim Gorki. Crec
que és un bon film, però no l'he vist. No estrenada comercialment
fou traduïda amb el títol de la novel·la d'en Gorki: Los bajos fondos.

Kakushi toride no san akunin, 1958
Durada: 139 minuts
Producció: Masumi Fujimoto i Toho Films
Argument: Ryuzo Kikushima
Guió: Akira Kurosawa, Hideo Oguni i Shinobu Hashimoto
Fotografia: Ichio Yamakazi
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Masaru Sato
Repartiment: Toshiro Mifune, Misa Uehara, Susumu Fojita, Minoru
Chiaki, Kamatari Fujiwara, Takashi Shimura, Eiko
Miyoshi, Toshiko Higuchi

Va ser traduïda posteriorment com La fortaleza escondida, tot i que
no s'havia estrenat comercialment. No l'he vista.

Warui yatsu hodo yoku nemuru, 1960
Durada: 150 minuts
Producció: Akira Kurosawa, Tomoyuki Tanaka/Toho Films
i Kurosawa productions
Argument: Akira Kurosawa, Hideo Oguni, Eijiro Hisalta, Ryuzo
Kikushima i Shinobu Hashimoto
Guió: Akira Kurosawa, Hideo Oguni, Eijiro Hosalta, Ryuzo
Kikushima i Shinobu Hashimoto
Fotografia: Yuzuru Aizawa
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Masaru Sato
Repartiment: Toshiro Mifune, Masayuki Mori, Kyoko Kagawa,
Tatsuya Mihashi, Takeshi Kato, Takashi Shimura,
Akira Nishimura, Kamatari Fujiwara, Ken Mitsuda,
Kyu Sazanka

No es va estrenar en el seu moment al nostre país però
posteriorment va se traduïda com Los canallas duermen en paz.
No l'he vista.

Yojimbo, 1961
Durada: 110 minuts
Producció: Tomoyuki Tanaka, Ryuko Kikushima/Toho Films i
Kurosawa Productions
Argument: Akira Kurosawa i Ryuzo Kikushima
Guió: Akira Kurosawa i Ryuzo Kikushima
Fotografia: Kazuo Miyagawa
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Masaru Sato
Repartiment: Toshiro Mifune, Eijiro Tono, Seizaburo Kawazu, Isuzu
Yamada, Hiroshi Tachikowa, Tatsuya Nakadai, Kyu
Sazanka, Daisuke Katto, Kamatari Fujiwara, Yoko
Tsukasa

Aquesta pel·lícula, que fou la primera col·laboració de Tatsuya Nakadai
amb el director, constitueix una història a la vegada sensible i violenta
filmada amb un domini magistral de la direcció d'actors, dels espais,
de la composició i del muntatge que la converteixen en una de les obres
mestres d'en Kurosawa. Tot i que no s'estrenà comercialment al nostre
paísposteriorment va ser traduïda com El mercenari.
La meva valoració: *****

Tsubaki Sanjuro, 1962
Durada: 96 minuts
Producció: Tomoyuki Tanaka, Ryuzo Kikushima/Toho Films i
Kurosawa Productions
Argument: Shugoro Yamamoto
Guió: Ryuzo Kikushima, Hideo Oguni i Akira Kurosawa
Fotografia: Fukuzo Koizumi i Kozo Saito
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Masaru Sato
Repartiment: Toshiro Mifune, Tatsuya Nakadai, Yuzo Kayama, Keiju
Kobayashi, Masao Shimizu, Takashi Shimura, Kamatari
Fujiwara, Yonosuke Ito, Tekako Irie, Reiko Dan

No l'he vista.

Tengoku to jigoku (El infierno del odio), 1963
Durada: 143 minuts
Producció: Tomoyuki Tanaka, Ryuzo Kikushima/Toho Films
i Kurosawa Productions
Argument: Ed MacBain
Guió: Akira Kurosawa, Hideo Oguni, Eijiro Hisalta i Ryuzo
Kikushima
Fotografia: Takao Saito i Asakazu Nakai
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Masaru Sato
Repartiment: Toshiro Mifune, Kyoko Kagawa, Tsutomu Yamazaki.
Tatsuya Nakadai, Isao Kimura, Yutaka Sada, Yoshio
Tsuchiya, Reiko Dan, Nobuo Nakamura, Jun Tazaki

Excel·lent adaptació d'una novel·la negra americana filmada amb
una gran força i una gran humanitat. Magnífica posta en escena
i actuacions esplèndides.
La meva valoració: ****

Akahige (Barbarroja), 1965
Durada: 185 minuts
Producció: Tomoyuki Tanaka Ryuzo Kikushima /Toho Films
i Kurosawa Productions
Argument: Shugoro Yamamoto
Guió: Akira Kurosawa, Masahito Ide, Hideo Oguni i Ryuzo
Kikushima
Fotografia: Takao Saito i Asakazu Nakai
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Masaru Sato
Repartiment: Toshiro Mifune, Yuzo kayama, Yoshio Tsuchiya,
Terumi Niki, Tsutomu Yamazaki, Yoko Naito,
Reiko Dan, Akemi Negishi, Kyoko Kagawa, Eijiro
Tono

Una altra de les obres mestres indiscutibles del director. Una història
de metges i malalts amb un aprofundiment tallant en la natura humana
i un dels treballs més aconseguits en la composició de cadascun dels
plans del film. Interpretacions impressionants i durada imperceptible
donada la prfunditat de que se'ns explica.
La meva valoració: *****

Dodes'ka-den, 1970
Durada: 140 minuts
Producció: Akira Kurosawa, Yoichi Matsue/Yonki-No-Kai-Toho Films
Argument: Shugoro Yamamoto
Guió: Akira Kurosawa, Hideo Oguni i Shinobu Hashimoto
Fotografia: Takao Saito i Yasumichi Fukusawa
Director artístic: Yoshiro Muraki i Shinobu Muraki
Muntatge: Reiko Keneko
Música: Toru Takemitsu
Repartiment: Zuchi Yoshitaka, Kon Sugai, Kazou Kato Junzaburo Ban,
Kiyoko Tange, Michio Hino, Tatsuhai Shimokawa, Keiji
Furuyama, Hisasbi Igawa, Hideko Okiyama

No l'he vista.

Dersu Uzala (Dersú Uzalá), 1975
Durada: 141 minuts
Producció: Eiti Mattsue/Mosfilm/Toho Films
Argument: Vladimir Klardievic Arseniev
Guió: Akira Kurosawa i Yuri Nagibin
Fotografia: Asakazu Nakai
Director artístic: Yuri Raksha
Muntatge: V. Stepanovoi
Música: Isaak Shvartz
Repartiment: Maksim Munzuk, Yuri Solomin, A. Pyatrov, V. Kremeha,
S. Chockmorov

Per a mi la millor pel·lícula d'en Kurosawa: la més rodona, la més poètica,
la més humana i la millor fotografiada. Es va superar a ell mateix. Immens
Maksim Munzuk (un director de teatre siberià doblat d'actor) i cant a la
natura i a la taigà absolutament insuperable. Plans com el del sopar amb la
lluna i nel sol fent triangle amb l'aparell topogràfic, són inoblidables, igual
que escenes com la del vell xinès desheretat a la porta de casa seva i
somiant en el jardí perdut de casa seva, la del desubicat Dersú davant de
la xemeneia a la ciutat, l'emocionantíssim retrobament al principi de la
segona part o la fredor del funcionari que certifica la mort no es poden
oblidar mai més. Una de les millors pel·lícules de la història de cinema.
La meva valoració: *****

Kagemusha (Kagemusha, la sombra del guerrero), 1980
Durada: 179 minuts
Producció: Akira Kurosawa/Toho Co. Ltd./Kurosawa Productions
Argument: Akira Kurosawa i Masato Ide
Guió: Akira Kurosawa i Masato Ide
Fotografia: Takao Saito i Masahuru Euda
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Shin-Ichiro Ikebo
Repartiment: Tatsuya Nakadai, Tsutoru Yamazaki, Kenichi Hagiwara,
Kota Yui, Hideji Otaki, Hideo Murata, Daisuke Ryu,
Jumpachi Nezu, Mitsuko Baisho, Kaori Momoi

Una altra gran pel·lícula d'aquest prodigiós director. Una festa per als
ulls, el gust artístic i la contemplació de la bellesa. Tan magistral en les
escenes de masses com en les més intimistes. Plena de rituals del japó
més tradicional tractats amb veneració i exquisit bon gust. Tota ella
mostra el refinament altíssim del seu autor i de la cultura japonesa.
La meva valoració: *****

Ran (Ran), 1985
Durada: 160 minuts
Producció: Katsumi Furukawa, Serge Silberman, Masato Hara, Hisao
Kurosawa, Greenwich Film Productions, Herald Ace i
Nippon Herald Films
Argument: Hideo Oguni, Masato Ide i Akira Kurosawa
Guió: Hideo Oguni, Masato Ide i Akira Kurosawa
Fotografia: Asakazu Nakai, Takao Saito i Masahuru Ueda
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Toru Takemitsu
Repartiment: Tatsuya Nakadai, Mieko Harada, Jinpachi Nezu, Daysuke
Ryu, Akira Terao, Yoshiko Miyazaki, Kazuo Kato, Jun
Tazaki, Hitoshi Ueki, Norio Matsui, Hisashi Igawa, Kenji
Kodama, Toshiya Ito

Va ser la pel·lícula més cara del cinema japonès rodada fins aleshores.
Però no varen ser diners llençats ja que es tracta d'una més que digna
adaptació d'El rei Lear de Shakespeare amb el refinament i el luxe de
mitjans que ja haviem vist al film anterior.
La meva valoració: ****

Yume (Los sueños de Akira Kurosawa), 1990
Durada: 119 minuts
Producció: Allan H. Liebert, Hisao Kurosawa, Mike Y. Inoue,
Seikichi Lizume, Steven Spielberg,
Argument: Akira Kurosawa
Guió: Akira Kurosawa
Fotografia: Masaharu Ueda, Takao Saito
Director artístic: Akira Sakuragi
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Sinichiro Ikebe
Repartiment: Akira Terao, Martin Scorsese, Mitsunori Isaki, Chishu
Ryu, Mieko Harada

Encara que no fou acreditat, la pel·lícula fou codirigida per Ishiro Honda.
Es tracta d'un seguit de sketxos que aborden diversos temes: ecológic,
artístic, de la guerra, etc. És un bell i interessant film.
La meva valoració: ***

Hachigatsu no kyoshikyoku, 1991
Durada: 98 minuts
Producció: Seikichi Lizume, Mike Y. Inoue, Toru Okuyama, Hisao
Kurosawa
Argument: Kiyoko Murata
Guió: Akira Kurosawa i Ishiro Honda (no acreditat)
Fotografia: Shoji Ueda i Takao Saito
Director artístic: Koichi Hamamura
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Sinichiro Ikebe
Repartiment: Richard Gere, Sachiko Murase, Hisashi Igawa, Narumi
Kayashima, Tomoko Otakara, Mitsunori Isaki, Toshie
Negishi, Hidetaka Yoshioka, Choichiro Kawarazaki,
Mieko Suzuki

Traduïda posteriorment com Rapsodia en agosto. No l'he vista.

Madadayo, 1993
Durada: 134 minuts
Producció: Yuzo Irie, Yo Yamamoto i Hisao Kurosawa
Argument: Akira Kurosawa i Hyakken Uchida i Ishiro Honda
(no acreditats)
Guió: Akira Kurosawa i Hyakken Uchida i Ishiro Honda (no
acreditats)
Fotografia: Shoji Ueda i Takao Saito
Director artístic: Yoshiro Muraki
Muntatge: Akira Kurosawa
Música: Sinichiro Ikebe
Repartiment: Tatsuo Matsumura, Kyoko Kagawa, Hisashi Igawa,
George Tokoro

Fou el darrer film del nostre director. No l'he vist.

diumenge, 6 de maig del 2012

FRITZ LANG

Biografia

Nascut a Viena d'una família d'origen jueu (Imperi Austrohongarès) el 1890 i mort
a Beverly Hills (Califòrnia, Estats Units) el 1976. Fill d'una família benestant -son
pare era aquitecte- va estudiar a la seva ciutat nadiua formant-se posteriorment a
l'Acadèmia de Belles Arts del principat de Mònaco. Interessat per la pintura, la
decoració i l'arquitectura va abandonar el seu país per a viure a l'estranger com a
pintor. Aquesta formació artística el va capacitar perquè el seu cinema es distingís
per una posta en escena pictòrica i un imaginatiu ús de la llum, la composició i la
fotografia. Fou així com influí decisivament a que el cinema negre nordamericà
utilitzés els jocs de llums i ombres del cine que havien fet ell i altres companys seus
en l'anomenat expressionisme alemany. El 1918 fou mobilitzat a causa de l'inici
de la Primera Guerra Mundial en el transcurs de la qual fou ferit i fou traslladat a
un hospital militar on, ja convalescent, va escriure els primers textos que servirien
de base per a futures pel·lícules. De la mà del productor alemany Erich Pommer
va començar a treballar de guionista al cinema per a la productora Decla Bioscop
fundada per Pommer el 1912 a Potsdam-Babelsberg i que fou el primer gran
estudi de cinema del món. Avui, amb el nom de estudis Babelsberg segueix
funcionant i enguany celebrarà el seu centenari. El 1918 va debutar com a director
amb Halbblut al que aviat en seguirien d'altres. A la productora alemanya va
treballar principalment com a guionista encara que també fou ajudant de direcció
en films de Joe May (com la primera versió de Das Indische Grabmal) i va estar
a punt de dirigir Das Kabinett des Dr. Caligari (El gabinete del Dr. Caligari),
però per problemes econòmics, en Pommer va haver de treure en Lang del
projecte perquè fes la segona part de Die Spinnen (1920) i en el seu lloc hi va
posar en Robert Wiene. Malgrat tot les escenes del próleg i l'epíleg foren
concebudes per en Lang i així es conservaren. Es va casar amb Thea von
Harbou, una directora que també treballava a la productora i que va col·laborar
com a guionista ens uns quants films del seu marit. La von Harbou era de família
noble però, simpatitzant del partit nazi cosa que acabaria per separar el matrimoni
quan ella s'filià al partir i el seu marit va fugir d'Alemanya el 1933. Lang es va
passar uns anys -amb prou feines tres- a França, però aviat decidí embarcar-se
cap als Estats Units i establir-se allà, concretament a Hollywood, la Meca del
cinema, on hi va dirigir el seu primer filme el 1936: Fury (Furia). Va treballar
en la indústria nordamericana fins el 1957 fent un gran nombre de films de
categoria. En l'any citat acceptà l'encàrrec alemany d'una història d'aventures
en dues parts que acabaria per cristal·litzar en els films Der Tiger von Eschnapur
(El tigre de Esnapur) i Das Indische Grabmal (La tumba india), ambdós del 1959,
i a partir d'un guió que havia escrit el 1921 amb la seva dona. El 1960 féu el seu
darrer film Die tausend Augen des Dr. Mabuse (Los crímenes del doctor Mabuse),
darrera entrega d'aquesta saga que havia començat durant el cinema mut. Després
d'intervenir autointerpretant-se en el film Le Mépris (El desprecio), 1963, d'en
Jean-Luc Godard, va tornar als Estats Units però ja no va tornar a dirigir. El seu
cinema es va distingir per tractar temes del segle XX: la alienació de l'individu, la
batalla constant de l'home contra unes forces polítiques hostils, sovint corruptes
i sobre les quals no exerceix cap mena de control. Ella mateix va dir: "La lluita de
l'individu contra el seu destí està probablement en el fons de tots els meus films".

FILMOGRAFIA

Halbblut, 1919
Durada:

Producció: Decla i Erich Pommer
Argument: Fritz Lang i Leo Koffler
Guió: Fritz lang i Leo Koffler
Fotografia: Carl Hoffmann i Emil Schünemann
Director artístic: Karl Ludwig Kirmse
Muntatge: probablement el propi Fritz Lang
Música: film mut
Repartiment: Ressel Orla, Carl de Vogt, Gilda Langer, Paul Morgan,
Carl-Gerrard Schröder

Film perdut.

Der Herr der Liebe, 1919
Durada: 60 minuts
Producció: Decla/Helios i Erich Pommer
Argument: Oscar Koffler
Guió: Oscar Koffler
Fotografia: Carl Hoffmann i Emil Schünemann
Director artístic:
Muntatge: probablement el propi Fritz Lang
Música: film mut
Repartiment: Carl de Vogt, Gilda Langer, Erika Unruh, Max Marlinski

Film perdut.

Die Spinnen (1a part: Der Goldene See), 1919
Durada: 71 minuts
Producció: Decla i Erich Pommer
Argument: Fritz Lang
Guió: Fritz Lang
Fotografia: Carl Hoffmann i Emil Schünemann
Director artístic: Otto Hunte, Carl Ludwig Kirmse, Hermann Warm
i Heirich Umlauff
Muntatge: probablement el propi Fritz Lang
Música: film mut
Repartiment: Carl de Vogt, Ressel Orla, Lil Dagover, Paul Morgan,
Georg John, Bruno Lettinger, Edgar Pauly, Paul Biensfeldt

És la primera pel·lícula que es conserva d'aquest director, tant aquesta
primera part com la segona. Titulada en conjunt Les aranyes, la primera
part té el subtítol El llac daurat i la segona part El vaixell dels brillants.
Les va rodar amb un any de diferència i el rodatge precipitat de la segona
part li va impedir dirigir Das Kabinett des Dr. Caligari que ja havia
començat a preparar. Les aranyes és un díptic d'aventures ambientat en
els paisatges sudamericans dels inques. El director va contractar un
especialista en la cultura inca per tal d'ambientar amb precisió el film.
No l'he vista.

Harakiri, 1919
Durada: 80 minuts
Producció: Erich Pommer i Decla
Argument: John Luther Long i David Belasco
Guió: Max Jungk
Fotografia: Carl Hoffmann i Max Fassbaender
Director artístic: Heinrich Umlauf
Muntatge: probablement el propi Fritz Lang
Música: film mut
Repartiment: Paul Biensfeldt, Lil Dagover, Georg John, Meinhard Maur,
Rudolf Lettinger, Erner Hübsch, Kaete Jüster, Nils Prien,
   Herta Heden, Loni Nest

En alguns països es va passar amb el nom de Madame Butterfly ja que
el tema és el d'aquest conegut drama de la jove japonesa que s'enamora
d'un oficial passavolant. Fou un dels primer films ambientats al japó.
No l'he vista.

Die Spinnen (2a part: Das Brillanten Schiff), 1920
Durada: 105 minuts
Producció: Erich Pommer i Decla
Argument: Fritz Lang
Guió: Fritz Lang
Fotografia: Karl Freund i Emil Schünemann
Director artístic: Otto Hunte, Karl Ludwig Kirmse, Hermann Warm
i Heinrich Umlauf
Muntatge: probablement el propi Fritz Lang
Música: film mut
Repartiment: Carl de Vogt, Ressel Orla, Lil Dagover, Paul Morgan,
Friedrich Kuehne, Georg John, Meinhard Maur, Gilda
Langer, Paul Biensfeldt.

Esmentada segona part del film citat més amunt. Fou la trobada del gran
director vienès amb el que seria el millor director de fotografia del cinema
alemany: Karl Freund, nascut també a l'Imperi Austrohongarès,
concretament a Txèquia. No l'he vista.

Das Wandernde Bild, 1920
Durada: 67 minuts
Producció: Joe May i Joe May Company
Argument: Fritz Lang i Thea von Harbou
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Fotografia: Guido Seeber
Director artístic: Otto Hunte i Erich Kettelhut
Muntatge: Probablement el propi Fritz Lang
Música: film mut
Repartiment: Mia May, Hans Marr, Rudolf Klein-Rogge, Harry Frank,
Loni Nest

Amb el títol de La imatge errant, es tracta d'un film d'amor, culpa
i redempció situat en un paisatge de muntanyes. No l'he vist.

Die Vier um die Frau, 1920
Durada: 79 minuts
Producció: Erich Pommer i Decla-Bioscop
Argument: Rolf E. Vanloo
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Fotografia: Otto Kanturek
Director artístic: Ernst Meiwers i Hermann Warm
Muntatge: probablement el propi Fritz Lang
Música: film mut
Repartiment: Carola Trölle, Ludwig Hartau, Anton Edthofer, Lilli Lohrer,
Rudolf Klein-Rogge, Hermann Böttcher

Film que retrata unes classes altes corruptes i unes classes populars molt
desgraciades. Ve a ser, pel que sembla, una mena d'antecendent de la
saga dedicada al Dr. Mabuse. No l'he vist.

Der Müde Tod (Las tres luces), 1921
Durada: 105 minuts
Producció: Erich Pommer i Decla-Bioscop
Argument: Fritz Lang i Thea von Harbou
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Fotografia: Erich Hilzschmann, Fritz Arno Wagner, Hermann Saalfrank,
Bruno Mondi i Bruno Timm
Director artístic: Hermann Warm, Robert Herlth i Walter Röhrig
Muntatge: Fritz Lang
Música: film mut
Repartiment: Bernhard Goetzke, Lil Dagover, Walter Janssen, Georg John,
Rudolf Klein-Rogge, Eduard von Winterstein, Max Adalbert,
Hans Sternberg, Carl Ruckert, Lydia Potechina

És la pel·lícula més antiga de Lang que he vist. Es tracta d'un esplèndid film
fantàstic en que els protagonistes, lluiten contra el destí de la mort. Un
espectacle fascinant amb una imaginació desbordant i una deriva vers el
film d'aventures. Es pot enquadrar en el corrent de l'expressionisme
alemany, al menys pel que fa a tota la part en que surt la mort.
La meva valoració: ****

Dr. Mabuse der Spieler (El doctor Mabuse), 1922 (en dues parts)
Durada: 95 minuts la primera part i 115 la segona
Producció: Erich Pommer, Ullstein/Uco Film, Decla-Bioscop/ UFA
Argument: Norbert Jacques
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Fotografia: Carl Hofmann
Director artístic: Otto Hunte, Karl Stahl-Urach, Erich Kettelhut i Karl
Vollbrecht
Muntatge: probablement el propi Fritz Lang
Música: film mut
Repartiment: Rudolf Klein-Rogge, Alfred Abel, Aud Egede Nissen,
Gertrude Welcker, Bernhard Goetzke, Foster Larrinaga,
Paul Richter, Hans Adalbert von Schlettow, Georg John
Lil Dagover

Primera entrega de la saga dedicada al Dr. Mabuse, que a banda
d'aquests dos films en un, va incloure Das Testament des Dr. Mabuse,
1932 i Die Tausend Augen des Dr. Mabuse, 1960. Aquesta primera
entrega està formada per dues part subtitulades Ein Bild der Zeit, la
primera, i Inferno-Menschen der Zeit, la segona. Encara que la durada
total que dono aquí és de 210 minuts, hi ha una versió de 270 minuts.
De les múltiples restauracions que se n'han fet n'hi ha una feta per Sergei
Mikhailovitx Eisenstein. Es tracta d'un personatge capaç d'influir en els
altres per mitjà de la hipnosi, que s'aprofita del seu poder per mirar de
dominar el món i no aturant-se davant de res. No deixa de ser una
translació de l'ambient pre-nazi en el que vivia l'Alemanya del moment.
La meva valoració: ****

Die Nibelungen (Los nibelungos), 1924 (en dues parts)
Durada: 143 minuts la primera part, i 145 minuts la segona part
Producció: Erich Pommer, Decla-Bioscop/UFA
Argument: llegenda germànica medieval i sagues noruegues
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Fotografia: Carl Hoffmann, Günther Rittau i Walter Ruttmann
Director artístic: Otto Hunte, Erich Kettelhut i Carl Volbrecht
Muntatge: John Michael Flick
Música: malgrat ser un film mut, s'acompanyava d'una partitura d'en
Gottfried Huppertz
Repartiment: Paul Richter, Margarete Schön, Theodor Loos,
Bernhard Goetzke, Hans Adalbert von Schlettow,
Georg John, Gertrude Arnold, Hanna Ralph, Erwin
Biswanger, Hans Carl Müller, Rudolf Klein-Rogge,
Georg August Koch, Rudolf Titter, Fritz Albert,
Grete Berger

Muntada en dues parts, la primera va rebre el subtítol de Siegfried (La
muerte de Sigfrido), i la segona el subtítol de Kriemhilds Rache (La
venganza de Krimilda). Es tracta d'una revisió del mite germànic del
qual Wagner havia musicat quatre òperes només amb la primera part
d'aquesta història. Lang va basar l'estètica fascinant del seu doble film
en les pintures que Arnold Böcklin va fer sobre el tema. Es tracta d'un
film suntuós i monumental. Només n'he pogut veure algunes parts.
La meva valoració: ****

Metropolis (Metrópolis), 1927
Durada: 146 minuts
Producció: Erich Pommer i UFA
Argument: Thea von Harbou
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Fotografia: Karl Freund, Günther Rittau i Eugen Schulftan
Director artístic: Otto Hunte, Erich Kettelhut, Carl Vollbrecht
i Walter Schultze-Middendorf
Muntatge:
Música: malgrat ser un film mut s'acompanyà originalment amb una
partitura d'en Gottfried Huppertz
Repartiment: Brigitte Helm, Alfred Abel, Gustav Fröhlich, Rudolf
Klein-Rogge, Fritz Rasp, Heinrich Georg, Theodor Loos,
Erwin Biswanger, Olaf Storm, Hans Leo Reich

Sens dubte l'obra mestra de Fritz Lang, un film absolutament fascinant
que ha estat font d'inspiració d'innombrables films posteriors. Dins de
l'estètica expressionista, planteja un món fantàstic i opressiu que
emmarca de manera genial una història que havia d'acabar malament
però que els productors varen obligar a resoldres feliçment tot i que
amb un final que té un fort regust de fals. Hi ha una pila de seqüències
que m'han fascinat des de ben jovenet: la gran màquina devoradora
Moloch, l'entrada i sortida dels obrers capcots, les panoràmiques de
la ciutat, el paroxisme de la dona robot, etc, etc. La vaig veure per
primer cop per la televisió cap al 1969 i l'he tornat a veure altres
vegades, la darrera en el DVD que em vaig comprar fa pocs mesos
(gener del 2012).
La meva valoració: *****

Spione (Spione), 1928
Durada: 178 minuts (a 16 imatges per segon)
Producció: Fritz Lang, Fritz Lang Films G.M.B.H./UFA
Argument: Fritz Lang i Thea von Harbou
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Fotografia: Friyz Arno Wagner
Director artístic: Otto Hunte i Carl Vollbrecht
Muntatge:
Música: malgrat ser un film mut originalment se li va fer una partitura
per a acompanyar-lo. L'autor fou Werner Richard Heymann
Repartiment: Rudolf Klein-Rogge, Gerda Maurus, Willy Fritsch,
Lupu Pick, Fritz Rasp, Lien Deyers, Craighall Sherry,
Julius Falkenstein, Georg John, Paul Hörbiger

Un film d'espies que es diu que va influir en Hitchcock. No l'he vist.

Frau im Mond (La mujer en la luna), 1929
Durada: 156 minuts (però hi ha una restauració del 2000 que la fa
durar 200 minuts)
Producció: Fritz Lang, Fritz Lang Films G.M.B.H./UFA
Argument: Fritz lang i Thea von Harbou
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Fotografia: Curt Courant, Oskar Fischinger, Otto Kanturek
i Konstantin Tschetwerikoff.
Director artístic: Otto Hunte, Emil Hasler i Carl Vollbrecht
Muntatge: Felix Malitz
Música: tot i ser un film mut, es va acompanyar amb música de
Willy Schmidt-Gentner
Repartiment: Gerda Maurus, Willy Fritsch, Fritz Rasp, Gustav von
Wangenheim, Klaus Pohl, Gustl Stark-Gstettenbaur,
Margarete Kupfer, Max Maximilian, Alexa von
Porembsky

Considerada la primera pel·lícula seriosa de ciència ficció. Tracta
d'un viatge a la lluna que que es creu que s'hi trobarà or. No l'he
vista.

M (M, el vampiro de Düsseldorf), 1931
Durada: 120 minuts
Producció: Seymour Nebenzahl, Nero Film A.G. Verlag i Star Film
G.M.B.H.
Argument: Fritz Lang i Thea von Harbou
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Fotografia: Fritz Arno Wagner, Gustav Rathje i Horst von Harbou
Director artístic: Carl Vollbrecht i Emil Hasler
Muntatge: Paul Falkenberg
Música: es varen utilitzar fragments de Peer Gynt, de Edvard Grieg
Repartiment: Peter Lorre, Gustav Gründgens, Theo Lingen, Theodor
Loos, Otto Wernicke, Georg John, Ellen Widmann,
Inge Landgut, Paul Kemp, Ernest Stahl-Nachbaur

El primer film sonor de Lang i una obra mestra indiscutible. Una
ambientació antológica, una direcció esplèndia, un us del so innovador
i una actuació d'en Peter Lorre impressionant. Ve a ser una paràbola
sobre el nazisme. Qui no l'hagi vista no se la pot perdre.
La meva valoració: *****

Das Testament des Dr. Mabuse (El testamento del Dr. Mabuse), 1932
Durada: 95 minuts
Producció: Fritz Lang, Nero Film/Constantin/Deutsche Universal
Argument: Norbert Jacques
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Fotografia: Fritz Arno Wagner i Karl Vash
Director artístic: Carl Vollbrecht i Emil Hasler
Muntatge: Lothar Wolff
Música: Hans Erdmann
Repartiment: Rudolf Klein-Rogge, Oskar Beregi, Theodor Loos,
Otto Wernicke, Klaus Pohl, Wera Liessem, Gustav
Diessl, Camila Spira, Rudolf Schündler, Theo Lingen

La darrera pel.Lícula alemanya d'en Lang. És la segona entrega de
la saga del malvat Dr. Mabuse. Se'n va fer una versió francesa que
contenia algunes variants. No l'he vista.

Liliom (Liliom), 1933
Durada: 120 minuts
Producció: Erich Pommer, S.A.F/Fox Europa
Argument: Ferenc Molnar
Guió: Fritz Lang, Robert Liebmann i Bernard Zimmer
Fotografia: Rudolph Maté i Louis Née
Director artístic: Paul Collin, René Renoux i André Daven
Muntatge:
Música: Jean Lenoir i Franz Wachsmann (després Waxman)
Repartiment: Charles Boyer, madeleine Ozeray, Florelle, Robert
Arnoux, Roland Toutain, Pierre Alcover, Alexandre
Rignault, Henry Richard, Raoul Marco, Viviane
Romance

La única pel·lícula que va rodar a França després de fugir d'Alemanya
i abans d'anar als Estats Units. S'ha dit que en la seva filmografia és un
film menor. No l'he vista.

Fury (Furia), 1936
  Durada: 94 minuts
Producció: Joseph L. Mankiewixz i Metro-Goldwyn-Mayer
Argument: Norman Krasna
Guió: Fritz Lang i Bartlett Cormack
Fotografia: Joseph Ruttenberg
Director artístic: Cedric Gibbons i William A. Horning
Muntatge: Frank Sullivan
Música: Franz Waxman
Repartiment: Spencer Tracy, Sylvia Sidney, Walter Abel, Bruce Cabot,
Edward Ellis, Walter Brennan, Frank Albertson, George
Walcott, Arthur Stone, Ward Bond

La primera pel·lícula de Lang als Estats Units i un film excel·lent que toca
un tema típicament languià: un home és declarat culpable de quelcom que
no ha fet i és empresonat i a punt de ser linxat, aleshores planeja una
venjança que arribat el moment veurà com no el satisfà com s'esperava.
Gran actuació del Spencer Tracy i magnífica direcció. Molt recomanable.
La meva valoració: ****

You Only Live Once (Sólo se vive una vez), 1937
  Durada: 86 minuts
Producció: Walter Wanger, Wanger Productions/Unitetd Artists
Argument: Gene Towne
Guió: Gene Towne i Graham Baker
Fotografia: Leon Shamroy
Director artístic: Alexabder Toluboff
Muntatge: Daniel Mandell
Música: Alfred Newman
Repartiment: Sylvia Sidney, Henry Fonda, Barton MacLane, Jean
Dixon, William Gargan, Warren Hymer, Charles
"Chick" Sales, Margaret Hamilton, Guinn Williams,
Ward Bond

Una altra pel·lícula sobre el tema del fals culpable i el destí fatal
de les persones. Una altra mostra del talent d'en Lang.
La meva valoració: ***

You and Me, 1938
  Durada: 90 minuts
Producció: Fritz Lang i Paramount Pictures
Argument: Norman Krasna
Guió: Virginia Van Upp
Fotografia: Charles B. Lang jr.
Director artístic: Hans Dreier
Muntatge: Paul Weatherway
Música: Kurt Weill i Boris Morros
Repartiment: Sylvia Sidney, Geroge Raft, Robert Cummings, Barton
MacLane, Roscoe Karns, Harry Carey, Warren Hymer,
George E. Stone, Guin Williams, Vera Gordon

Un altre film sobre el destí i la justícia social. No l'he vist.

The Return of Frank James (La venganza de Frank James), 1940
  Durada: 92 minuts
Producció: Darryl F. Zanuck i 20th Century Fox
Argument: Sam Hellman
Guió: Sam Hellman
Fotografia: George Barnes i William V. Skall
Director artístic: Richard Day i Wiard B. Ihnen
Muntatge: Walter Thompson
Música: David Buttolph
Repartiment: Henry Fonda, Gene Tierney, Jackie Cooper, Henry Hull,
J. Edward Bromberg, Donald Meek, Eddie Collins, John
Carradine, George Barbier, Ernest Whitman

Un altre cop la venjança com a tema central i el mal gust de boca que
deixa. Esplèndides interpretacions i direcció. Primer western de Lang
i el primer film seu en color.
La meva valoració: ***

Western Union (Espíritu de conquista), 1941
  Durada: 93 minuts
Producció: Harry Joe Brown i 20th Century Fox
Argument: Zane Grey
Guió: Robert Carson
Fotografia: Edward Cornjager i Allen M. Davey
Director artístic: Richard Day i Wiard B. Ihnen
Muntatge: Robert Bischoff
Música: David Buttolph
Repartiment: Robert Young, Randolph Scott, Dean Jagger, Virginia
Gilmore, John Carradine, Slim Summerville, Chill Wills,
Barton MacLane, Russell Hicks, Victor Kilian

El segon western d'en Lang. Personatges enfrontats a dilemes morals
i a l'expiació del seu passat. No sé si l'he vista, en tot cas fa tant de
temps que no ho rescordo: tampoc em deuria deixar gaire petja.

Man Hunt, 1941
  Durada: 102 minuts
Producció: Kenneth Macgowan i 20th Century Fox
Argument: Geoffrey Household
Guió: Dudley Nichols
Fotografia: Arthur Miller
Director artístic: Richard Day i Wiard B. Ihnen
Muntatge: Allen McNeil
Música: Alfred Newman
Repartiment: Walter Pidgeon, Joan Bennett, George Sanders,
John Carradine, Roddy McDowall, Ludwig Stössel,
Heather Thatcher, Frederick Walock, Roger Imhof,
Egon Brecher

Sembla que es tracta d'un film excel·lent segons he llegit, però no
l'he vist.

Confirm or Deny, 1941
  Durada: 73 minuts
Producció: Len Hammond i 20th Century Fox
Argument: Samuel Fuller i Henry Walles
Guió: Jo Swerling
Fotografia: Leon Shamroy
Director artístic:
Muntatge: Robert Bischoff
Música:
Repartiment: Joan Bennett, Don Ameche, Roddy MacDowall,
John Loder, Raymond Walburn, , Arthuer Shields,
Eric Blore, Helene Reynolds, Claude Allister,
Roseanna Murray

En Lang no figura als crèdits d'aquest film ja que a mig rodatge es
va posar malalt i fou substituït per Archie L. Mayo que fou qui
firmà la producció. No l'he vista. Passa quelcom semblant amb
Moontide, 1942, de la qual en Lang només va dirigir els quatre
primers dies i després fou continuada i firmada per Archie L. Mayo.

Hangmen also Die, 1943
Durada: 140 minuts
Producció: Fritz Lang, Arnold Productions/United Artists
Argument: Fritz Lang i Bertold Brecht
Guió: Fritz Lang, Bertold Brecht i John Wexley
Fotografia: James Wonh Howe
Director artístic: William Darling
Muntatge: Gene Fowler jr.
Música: Hans Eisler
Repartiment: Brian Donlevy, Walter Brennan, Anna Lee, Gene
Lockhart, Dennis O'Keefe, Alexander Granach, Nana
Bryant, Billy Roy, Tonio Stalwart, Lionel Stander

Una esplèndida producció antinazi en la que en Walter Brennan
és un professor i intel·lectual jueu i en Brian Donlevy, un membre
de la resistència qui mira d'ajudar-lo a ell i a la seva família. Molt
ben interpretada i molt ben dirigida.
La meva valoració: ****

The Woman in the Window (La mujer del cuadro), 1944
  Durada: 99 minuts
Producció: Nunnally Johnson, Christie Corporation(international
Pictures/RKO Radio Pictures
Argument: J. H. Wallis
Guió: Nunnally Johnson
Fotografia: Milton Krasner
Director artístic: Duncan Cramer
Muntatge: Marjorie Johnson
Música: Arthuer Lang
Repartiment: Edward G. Robinson, Joan Bennett, Raymond Massey,
Dan Duryea, Edmon Breon, Thomas E. Jackson,
Arthur Loft, Dorothy Peterson, Frank Dawson,
Carol Cameron

Un altre film magistral amb una elegantíssima direcció i uns actors en
estat de gràcia, començant per l'Edward G. Robinson. Típic tema
languià de l'innocent que es veu embolicat en una xarxa maleïda de
la que no en pot sortir.
La meva valoració: *****

The Ministry of Fear, 1944
  Durada: 84 minuts
Producció: Seton I. Miller i Paramount Pictures
Argument: Graham Greene
Guió: Seton I. Miller
Fotografia: Henry Sharp
Director artístic: Hans Dreier i Hal Pereira
Muntatge: Archie Marshek
Música: Victor Young i Miklos Rozsa (no acreditat)
Repartiment: Ray Milland, Marjorie Reynolds, Carl Esmond, Dan
Duryea, Hillary Brooke, Percy Waram, Erskine Sanford,
Thomas Louden, Alan Napier, Helene Grant

Pel que es diu és una altra gran pel·lícula que Lang va dirigir després de
llegir la novel·la d'en Greene. No l'he vista.

Scarlet Street (Perversidad), 1946
  Durada: 102 minuts
Producció: Fritz Lang, Diana Productions/Universal Pictures
Argument: Georges de la Fouchardière i Mouézy
Guió: Dudley Nichols
Fotografia: Molgton Krasner
Director artístic: Alexander Golitzen i John B. Goodman
Muntatge: Arthur Hilton
Música: Hans J. Salter
Repartiment: Edward G. Robinson, Joan Bennett, Dan Duryea,
Margaret Lindsay, Rosalind Ivan, Samuel S. Hinds,
Jess Barker, Arthur Loft, Vladimir Sokoloff,
Charles Kemper

Una molt bona pel·lícula que resulta molt paral·lela a The Woman in the
Window, feta dos anys abans, ja que el tema -un home innocent que es
veu embolicat i enganyat per uns desaprensius- s'assembla molt i els tres
actors principals són els mateixos. De tota manera val la pena. El guió
està signat pel gran Dudley Nichols.
La meva valoració: ****

Cloak and Dagger, 1946
  Durada: 106 minuts
Producció: Milton Speerling, United States Pictures/Warner Bros.
Argument: Corey Ford, Alistair MacBain, Boris Ingster i John Larkin
Guió: Albert Maltz i Ring Lardner
Fotografia: Sol Polito
Director artístic: Max Parker
Muntatge: Christian Nyby
Música: Max Steiner
Repartiment: Gary Cooper, Lilli Palmer, Robert Alda, Vladimir
Sokoloff, J. Edward Bromberg, Marjorie Hoshell,
Ludwig Stössel, Helene Thimig, Dan Seymour,
Marc Lawrence

Un altre film d'espionatge que surt prou ben parat de les diverses
crítiques. No l'he vist.

Secret beyond the Door (Secreto tras la puerta), 1948
  Durada: 99 minuts
Producció: Fritz Lang, Diana Productions/Universal International
Pictures
Argument: Rufus King
Guió: Silvia Richards
Fotografia: Stanley Cortez
Director artístic: Max Parker
Muntatge: Arthur Hilton
Música: Miklos Rozsa
Repartiment: Joan bennett, Michael Redgrave, Anne Revere,
Barbara O'Neil, Natalie Schaefer, Paul Cavanagh,
Anabel Shaw, Rosa Rey, James Seay, Mark Dennis

Encara que no li va sortir rodó, es tracta d'un film apassionant, amb
un original punt de partida -un col·leccionista d'habitacions on s'han
comès crims- i un desenvolupament o s'hi entrecreuen el thriller, el
melodrama, el drama psicològic i altres gèneres que el fan molt
interessant. Llàstima del final, que tot i estar ben rodat i dirigit no té
un guíó gaire ben resolt. La fotografia és del gran Stanley Cortez.
La meva valoració: ****

House by the River, 1950
Durada: 88 minuts
Producció: Howard Welsch, Fidelity Pictures Corp./Republic
Pictures Inc.
Argument: A. P. Herbert
Guió: Mel Dinelli
Fotografia: Edward Cronjager
Director artístic: Bert Leven
Muntatge: Arthur Hilton
Música: George Antheil
Repartiment: Louis Hayward, Lee Bowman, Jane Wyatt, Dorothy
Patrick, Ann Schoemaker, Jody Gilbert, Petter Brocco,
Howland Chamberlain, Margaret Seddon, Sarah Padden

Un altre thriller d'en Lang que pel que es veu tot i no ser rodó és força
interessant. No l'he vist.

American Guerrilla in the Philippines (Guerrilleros en Filipinas), 1950
Durada: 105 minuts
Producció: Lamar Trotti i 20th Century Fox
Argument: Ira Wolfert
Guió: Lamar Trotti
Fotografia: Harry Jackson
Director artístic: Lyle R. Wheeler i J. Russel Spencer
Muntatge: Robert Simpson
Música: Cyril J. Mockridge
Repartiment: Tyrone Power, Micheline Presle, Jack Elam, Bob Patten,
Tom Ewell, Tommy Cook, Robert Barrat, Juan Torena,
Charleton Young, Miguel Anzures

Pel que es veu un film fallit malgrat posseir alguns plans dignes del
mestre. No l'he vist.

Rancho Notorious (Encubridora), 1952
Durada: 89 minuts
Producció: Howard Welsch, Fidelity Pictures/RKO Radio Pictures
Argument: Silvia Richards
Guió: Daniel Taradash
Fotografia: Hal Mohr
Director artístic: Robert Priestley
Muntatge: Otto Ludwig
Música: Emil Newman
Repartiment: Marlene Dietrich, Arthur Kennedy, Mel Ferrer, Gloria
Henry, William Frawley, Lisa Ferraday, John Raven,
Jack Elam, Dan Seymour, George Reeves

Un altre bon western de Lang amb una història força convencional
que Lang transforma en tortuosa i maleïda, amb personatges que no
es poden escapar del seu malhaurat destí. Un dels pocs papers
protagonistes de l'Arthur Kennedy i una excel·lent actuació de la
Dietrich. És un film molt interessant.
La meva valoració: ****

Clash by Night, 1952
Durada: 105 minuts
Producció: Harriet Parsons, Jerry Wald, Norman Krasna Productions
i RKO Radio Pictures
Argument: Clifford Odets
Guió: Alfred Hayes
Fotografia: Nicholas Musuraca
Director artístic: Albert S. D'Agostino i Carroll Clark
Muntatge: George J. Amy
Música: Roy Webb
Repartiment: Barbara Stanwyck, Paul Douglas, Robert Ryan, Marilyn
Monroe, J. Carroll Naish, Keith Andes, Milvio Minciotti

Un potent i pessimista melodrama que Lang sap fer opressiu. Els
personatges -com habitual als seus films- estan atrapats en un món
que no controlen i se'n surten com poden. Magnífics diàlegs i actors
esplèndids.
La meva valoració: ****

The Blue Gardenia (Gardenia azul), 1953
Durada: 90 minuts
Producció: Alex Gottlieb, Blue Gardenia Production/Gloria Films/
Warner Bros.
Argument: Vera Caspary
Guió: Charles Hoffman
Fotografia: Nicholas Musuraca
Director artístic: Daniel Hall
Muntatge: Edward Mann
Música: Raoul Kraushaar
Repartiment: Richard Conte, Anne Baxter, Ann Sothern, Raymond
Burr, Jeff Donnell, Richard Erdman, George Reeves,
Ruth Storey, Ray Walker, Nat "King" Cole

Després d'un any de no poder dirigir per estar marcat pel maccartisme
com a sospitós, li varen encarregar aquest film sobre una falsa culpable.
Malgrat que no li feia gaire il·lusió, el tema li anava i li calia treballar, de
manera que va acceptar i, pel que es veu, en va treure un bon film.
No recordo haver-la vista.

The Big Heat (Los sobornados), 1953
  Durada: 90 minuts
Producció: Robert Arthur i Columbia Pictures
Argument: William P. McGuivern
Guió: Sidney Boehm
Fotografia: Charles B. Lang jr.
Director artístic: Robert Peterson
Muntatge: Charles Nelson
Música: Daniele Amfithreatrof
Repartiment: Glenn Ford, Gloria Grahame, Jocelyn Brando, Alexander
Scourby, Lee Marvin, Jeanette Nolan, Peter Whitney,
Willis Bouchey, Robert Burton, Adam Williams

Excel·lent film de Lang, el millor dels anys 50. Una història de venjança
i corrupció en un ambient pesant, fosc (l'expressionisme de Lang) i
violent amb una escena absolutament memorable: aquella en la que Lee
Marvin -perfecte en el seu paper- crema la cara de la Gloria Grahame
-sempre magnífica- llençant-li cafè bullent. Curiosa aparició de la
germana d'en Marlon Brando, la Jocelyn Brando, com a esposa del
Glenn Ford.
La meva valoració: ****

Human Desire (Deseos humanos), 1954
  Durada: 90 minuts
Producció: Lewis J. Rachmil i Columbia Pictures
Argument: Émile Zola
Guió: Alfred Hayes
Fotografia: Burnett Gulffey
Director artístic: Robert Peterson
Muntatge: Aaron Stell
Música: Daniele Amfitheatrof
Repartiment: Glenn Ford, Gloria Grahame, Broderick Crawford, Edgar
Buchanan, Kathleen Case, Peggy Maley, Diane DeLaire,
Grandon Rhodes, Dan Seymour, John Pickard

El tema de La bête humaine de Zola ja havia estat portat a la pantalla
per un altre gran: Jean Renoir el 1938. Així i tot, crec que Lang el va
superar en aquest cas. Lang va fer una pel·lícula molt paral·lela a
l'anterior, The Big Heat, i amb la mateixa parella protagonista y va
aconseguir novament un resultat esplèndid tot i que lleugerament
inferior.
La meva valoració: ****

Moonfleet, 1955
  Durada: 87 minuts
Producció: John Houseman, Metro-Goldwyn-Mayer/Loew's Inc.
Argument: John Meade Falkner
Guió: Jan Lustig i Margaret Fitts
Fotografia: Robert Planck
Director artístic: Cedric Gibbons i Hans Peters
Muntatge: Albert Ask
Música: Miklos Rozsa
Repartiment: Stewart Granger, Geroge Sanders, Joan Greenwood,
Viveca Lindfords, Jon Whiteley, Liliane Montevecchi,
Sean McClory, Melville Coorper, Alan Napier, Jack Elam

Excel·lent film amb nen i amb un turmentat -no podia ser menys-
Stewart Granger i un típicament malvat George Sanders. Es tracta
d'un film d'aventures en el sentit més clàssic -el gènere que tant
agradava a Lang-, filmat de manera magistral amb uns colors
fascinants.
La meva valoració: ****

While the City Sleeps (Mientras Nueva York duerme), 1956
  Durada: 100 minuts
Producció: Bert E. Friendlob, Teleradio Pictures/RKO Radio Pictures
Argument: Charles Einstein
Guió: Casey Robinson
Fotografia: Ernest Laszlo
Director artístic: Carroll Clark
Muntatge: Gene Fowler
Música: Herschel Burke Gilbert
Repartiment: Dana Andrews, Rhonda Fleming, Sally Forrest, Thomas
Mitchell, Vincent Price, Howard Duff, Ida Lupino,
George Sanders, James Craig, John Barrymore jr.

Una altra gran pel·lícula d'en Lang. Esplèndids actors i una posta en
escena suntuosa amb algunes seqüències antològiques com la del
assassinat a la casa de la noia i tots els tripijocs per l'escala.
La meva valoració: ****

Beyond a Reasonable Doubt (Más allá de la duda), 1956
  Durada: 80 minuts
Producció: Bert E. Friedlob, Teleradio Pictures/RKO Radio Pictures
Argument: Douglas Morrow
Guió: Douglas Morrow
Fotografia: William Snyder
Director artístic: Carroll Clark
Muntatge: Gene Fowler
Música: Herschel Burke Gilbert
Repartiment: Dana Andrews, Joan Fontaine, Sidney Blackmer, Philip
Bourneuf, Barbara Nichols, Shepperd Strudwick,
Arthur Franz, Robin Raymond, Edward Binns, William
Leicester

Darrer film americà d'en Lang. Suposo que l'he vista però no me'n
recordo. Molts la consideren una mica inferior a les immediatament
anteriors.

Der Tiger von Eschnapur (El tigre de Esnapur), 1956 1a part
Das Indische Grabmal (La tumba índia), 1956 2a part
  Durada: 97 minuts (1a part) i 101 minuts (2a part)
Producció: Louise de Masure i Eberhard Meischner, C.C.C. Prod./
Regina-Criterion Films/Rizzoli Film
Argument: Thea von Harbou i Fritz Lang
Guió: Fritz Lang i Werner Jörg
Fotografia: Richard Angst
Director artístic: Helmunt Nentwig i Willy Schatz
Muntatge: Walter Wischniewsky
Música: Michel Michelet (1a part) i Gerhard Becker (2a part)
Repartiment: Debra Paget, Paul Hubschmid, Walter Reyer, Claus
Holm, Sabina Bethmann, Valery Inkijinoff, René
Deltgen, Jochen Brockmann, Jochen Blume,
Luciana Paoluzzi, Guido Celano

Un doble film d'aventures d'aquells que tan agradaven a en Lang.
Fou el seu penúltim film i constitueix un esplèndid passatemps
filmat amb classe, colors preciosos i un ritme perfectament regulat.
Va tornar a demostrar que era un mestre.
La meva valoració: ****

Die Tausend Augen des Dr. Mabuse (Los crímenes del Dr. Mabuse), 1960
  Durada: 103 minuts
Producció: Fritz Lang, C.C.C. Prod./Criterion Films/Cei Incom
Argument: Jan Fethke i Norbert Jacques
Guió: Fritz Lang i Heinz Oskar Wuttig
Fotografia: Karl Loeb
Director artístic: Erich Kettelhut i Johannes Ott
Muntatge: Walter i Waltraute Wieschniewsky
Música: Bert Grund
Repartiment: Dawn Adams, Peter Van Eyck, Wolfgang Preiss,
Lupo Prezzo, Gert Fröbe, Werner Peters, Andrea
Cecchi, Reinhard Kolldehof, Christiane Maybach,
Howard Vernon, Nico Pepe

El darrer film del seu director. Alguns afirmen que no és tant bo
com els darrers, però no puc opinar perquè no l'he vist.

Durada:
Producció:
Argument:
Guió:
Fotografia:
Director artístic:
Muntatge:
Música:
Repartiment: